DIMONIS
TÍTOL DE L'EXPO: Dimonis
INTRODUCCIÓ A LA EXPO:
No hi ha una introducció molt clara, però sí que podem afirmar que a l’inici tot el context era més suau, menys soroll, menys incòmode.
NOM DE L'AUTOR(INDIVIDUAL)O AUTORS(COL·LECTIVA) O EXPOSICIÓ D'AUTOR O CRÍTIC I COMISSARI:
Els autors de Dimonis són cabosanroque. Aquests de fet són un grup musical de Barcelona. Es destaquen especialment per la creació experimental i la fusió de música, a més de les seves recents exposicions, com ara Dimonis. Cabosanroque és al mateix temps el comissari de l’exposició.
DATA O PERÍODE :
dimonis - 2/6 al 11/9. Museu de Granollers. dimonis - 17/9 al 6/11. MAC Mataró.
ESTIL O CORRENT :
Considero l’exposició romantica,contemporanea, espiritista, exorcista i fosca.
DESCRIPCIÓ OBJECTIVA, DENOTACIÓ (TECNICA, MATERIAL, MIDES, DURADA…) :
Exposició en un sol espai,tot blanc, però dividida també en racons amb elements dividits
per una petita separació,com un muret, blanc, d’uns vint centímetres. Aquest conté un
llum en tota la part superior. D’altra banda les parets són fetes de cortines llargues i
blanques, d’aparença translúcida i lleugera.
DESCRIPCIÓ DETALLADA DE UNA PEÇA :
La peça més destacada era una gran pantalla al centre d’una de les parets, aquesta contenia en la majoria de l’estona un marc amb quinze rostres d’edats i aparences diverses. Aquests recitaven en la majoria dels casos frases sense sentit, alternant al mateix temps l’aparença amb la veu que se sentia, masculina i femenina.
DESCRIPCIÓ SUBJECTIVA,CONNOTACIÓ (SIGNIFICATS, IDEES):
L’exposició és per a mi una manera intel.ligent de retratar d’alguna manera traumes generics, no cal especificar-los per saber que ho son. El fet de que sentis un crit i sapigues que ve d’una punta de la sala, però que la imatge del crit estigui a l’altra et fa sentir-te incomode, sense recursos. No saps a on mirar ni que sentir. Per a mi una auténtica obra d’art, genial.
DIBUIX ESQUEMÀTIC O ESBÓS O FOTOGRAFIES : SITUA LA PEÇA I L'ARTISTA EN UN CONTEXT HISTÒRIC SOCIAL I ARTÍSTIC :
L’exposició és situa en un context contemporani actual, amb elements que poden recordar a un decorat futurista, penso que la peça en concret és simplement minimalista i clara.
PARLA DEL DISCURS DE L'ARTISTA, CRITERI DEL COMISSARI I AMPLIA LA SEVA BIO :
En un fragment de la introducció a l’obra s’esmenta això Voldria parlar d’aquesta part del discurs de cabosanroque respecte la seva inspiració a través de Jacint Verdaguer, ells diuen que hi havia una gran crisi social i penso que podria ser perfectament una referencia a l’estat actual respecte l’art. Llavors em porta a pensar que aquest exorcismes que cabosanroque ens va ensenyar a Dimonis són tan sols un mirall de les pors socials que sobretot els joves tenim avui en dia.
ESPAI SONOR :
Potser ens trobem en l’exposició on m’adono que l’espai sonor és el veritable protagonista. A Dimonis hi ha constantment, menys en petits moments, una banda sonora que agafa força a mesura que avança l’exposició. Aquesta està constituïda per una piano com a principal. A banda de les veus de les 15 persones esmentades anteriorment i d’un noi que canta en moments puntuals. Potser el so més esfereïdor és la cadena metalica penjant del somier de ferro al centre de la sala, a més de les gotes d’aigua que cauen en moments aleatoris.
OPINIÓ PERSONAL :
L’obra no era fàcil d’entendre, no hi ha dubte, no dubto tampoc que el que volia que passés era això, aquest desconcert general. Surts amb aquesta incomoditat que costa de treure. Em pregunto, doncs, si no es això un exorcisme, una incomoditat desconcertant. No tinc paraules, una autentica meravella.